Tucc i ommen per sò natura gh’hann el desideri de cognoss. I noster quatter sens ne dan piasè, i henn piasevol de dovrà in deperlor, anca senza dagh a traa a l’utilitaa che poeuden veggh ind el moment. El pussee important e piasevol de tucc l’è la vista, perchè anca quand a gh’emm de fà nagott, ne pias vardà. La reson l’è che luu pussee de tucc i alter sens ne fà cognoss, ne porta al ciar tutt i vari differenz che i gh’è intra i coss.
Per sò natura i animai nassen con la facoltaa de sensazion e a partì de quij sensazion, ind on quai de lor, l’è produda la memoria, ma, ind on quai alter, l’è produda no. Donca, i primm i henn pussee intelligent e bon de imprend de i alter, che pœuden no recordà. Quij che pœuden minga sentì i sonn i henn intelligent ma se pœu no insegnagh, per esempi l’ava e i alter speci de animai compagn. Quij che la memoria la g’hann e che pœuden anca scoltà, a lor se pœu insegnà.
Tuts i omen per so natura g’han el desideri de cognosser. I noster quater sens ne dar-n piaxer, i enn piaxevol de dovrar in deperlor, anca senza dar-g a traa a l’utilitaa qe poeden hver-g ind el moment. El plussee important e piasevol de tuts l’è la vista, perqè anca quand a g’hem de far nagot, ne piax vardar. La rexon l’è qe luu plussee de tuts i alter sens ne fa cognosser, ne porta al ciar tute i varie diferenze qe i g’è intra i cosse.
Per so natura i animai nassen con la facoltaa de sensazion e a partir de quei sensazion, ind un quai de lor, l’è produda la memoria, ma, ind un quai olter, l’è produda no. Donca, i prim i enn plussee intellijents e bon de imprender de i olter, qe poeden no recordar. Quei qe poeden minga sentir i son i enn intellijents ma se poe no insegnar-g, per esempi l’ava e i alter specie de animai compagn. Quei qe la memoria la g’han e qe poeden anca scoltar, a lor se poe insegnar.
I animai divers de l’om viven de aparenze, de memorie e minga tant de esperienze collegade, inscambi de la raza umana qe la viv anca de art e rexonaments. L’esperienza l’è produda ind i omen a partir de la memoria, defat, a partir de sossen memorie de l’istessa cossa, l’è produda la capacitaa de hver-g una singola esperienza. L’esperienza ne par l’istessa cossa de la scienza e de l’art, e la scienza e l’art vegnen a l’om per mez de l’esperienza. El dixeva el Polus qe “l’esperienza la fa l’art e l’inesperienza la fortuna.”
Vedom, adess, qe l’art la nass de tante nozion coltivade ind l’esperienza, de i quai l’è formad un judizi in su d’una class de ojets. Per rivar al judizi qe, quand el Callias l’è stad mal, l’è stad un ben, e, in similar manera, per el cas del Socrates, e per tants olter cas individuai; l’è una quistion de esperienza. L’è una quistion de art, inscambi, judicar qe l’è stad un ben, per tute i persone de una certa costituzion, qe segnom jò in una class, quand han ciapad quest o quest olter malor, per esempi dei persone flegmatege o collerege qe g’’han hvud la fevra; questa l’è una quistion de art.