da: Wikisource; ossia da: Collezione delle migliori opere scritte in dialetto milanese, Volume IX. Milano, presso Giovanni Pirotta, 1816. Pag. 89
In morte di Domenico Balestrieri, 1780
Sta flutta milanesa on gran pezz fa
L’era del Magg; e pœù la capitè
A duu o trii d’olter, ma de quij che sa
Sonà una flutta cont el sò perchè.
Lor pœù morinn, e questa la restè
A Meneghin ch’el l’ha savuda fà
Rid e fà piang con tanta grazia chè
L’è ben difficil de podell rivà.
Anca lu pien de meret e de lod
Adess l’è mort; e quell bravo istrument
L’è restaa là in cà soa taccaa su a on ciod.
Ragazz del temp d’adess tropp insolent,
Lassell stà in dove l’è; no ve fee god,
Chè per sonall no basta a boffagh dent!
--
Possibij giustament ortografegh GCR:
Sta flutta milanesa on gran pezz fa
L’era del Magg; e pœu la capitè
A du o tri d’olter, ma de qui che sa
Sonà una flutta cont el sò perchè.
Lor poeu morinn, e questa la restè
A Meneghin ch’el l’ha savuda fà
Rid e fà piang con tanta grazia chè
L’è ben difficil de podè-l rivà.
Anca lu pien de meret e de lod
Adess l’è mort; e quell bravo istrument
L’è restaa là in cà soa taccaa-su a on ciod.
Ragazz del temp d’adess tropp insolent,
Lass-el stà indove l’è; no ve fee god,
Chè per sonà-l no basta a boffà-gh dent!