1 gen 2023

Il Bergamasco in Grafia Classica: GIUSEPPE ROTA (Josep Reuda) - e traduzione

GRAFIA ORIGINALE

Capitol Prim, Contra i Spirigg Forgg

Fagg da Don Josep Reuda, Curat de S. Salvadour

E Dedicat al so Gran Patrou, ol Scior Cavalier Cont Andrea Sech Suard

Berghem, MDCCLXXII .


… Se però sto me’ scriff al v’ è u suplissi, tasì, e tegnif i vosgg danèr in tasca. Se ‘l piàs al Cavalier Cont de Moasca, al me basta per mille ol sò giudissi …

... Se a parlà in Ciesa in bergamasch as sent la religiòu …

… come farai, i’ replica, a capì sto scrigg i Melanis, Bolognès, Romagneui, e Fiorentì, e i Savojargg, e po i Napolità? …

... Tuta sta zèt, che ho digg, stè pur sìgùr che un aca no i rivarà a tèu fò de sto mè scrigg. E’ la mò questa una rasòu che taca? Mi per efett de ver amòur, de stima, lavori e pensi in prima a i mè compatriogg a i mè terèr; e dopo, se ‘l men vansa, a i forestèr ...


GRAFIA CLASSEGA REFORMADA / GRAFIA DEL GEROND

Capitol Primm, Contra i Spiricc Forcc

Facc da Don Iosepp Rœuda, Curad de S. Salvador

E Dedicat al sò Gran Patròu’, ol Scior Cavalier Cont Andrea Secch Suard

Berghem, MDCCLXXII

… Se però sto mè scriv al v’è u supplizi, tasii, e tegniv i voscc daner in tasca. Se ‘l pias al Cavalier Cont de Moasca, al me basta per mille ol sò giudizi …

Se a parlà in Ciesa in bergamasch as sent la religiòu’ …

… come farài, i replica, a capì sto scricc i Melanis, Bolognes, Romagnœui, e Fiorentì’, e i Savoiarcc, e pò i Napolità’? …

Tutta sta sgét, che ho dicc, stee pur sigur che un acca nò i rivarà a tœu fò de sto mè scricc. Eela mò questa una rasòu’ che tacca? Mì per effett de ver amor, de stima, lavori e pensi in prima ai mee compatriocc ai mee terrer; e dopo, se ‘l men vanza, ai forester …


---

Traduzion in Milanes

Capitol Primm, Contra i Spirit Fort

Faa da Don Iosep Roeuda, Curaa de S. Salvador

E Dedicaa al so Gran Patron, el Scior Cavalier Cont Andrea Sech Suard

Bergom, MDCCLXXII .


… Se però sto mé scriv al v’è on supplizzi, tasii, e tegnii i vost danee in tasca. Se el pias al Cavalier Cont de Moasca, el me basta per milla el sò giudizzi …

... Se a parlà in Giesa in bergamasch se sent la religion …

… come farann, i replichen, a capì sto scritt i Milanes, Bolognes, Romagnoeui, e Fiorentin, e i Savoiard, e poeu i Napolitan? …

... Tutta sta gent, che hoo ditt, stee pur sigur che on acca no rivarann a toeù-foeura de sto mé scritt. L'è mò questa ona rason che tacca? Mi per effett de ver amor, de stima, lavori e pensi in primma a i mé compatriott a i mé terree; e dopo, se el me 'n vanza, a i forestee ...

---

Grafia comuna in sul model de [Meneghin 2006]

.. Se però sto mé scriver al v'è un supliçi, tasii e tegnii-v i vostg daner in tasca. Se 'l płas al Cavalier Cont de Moasca, al me basta per mille ol sò judiçi ..


.. Se a parlar in Tgesa in bergamasc as sent la relijon ..


.. come farà-i, i replica, a capir sto scritg i Melanis, Bolognes, Romagneui, e Fiorentin, e i Savoiartg, e pò i Napolitan?


.. Tuta sta gent, che hoo ditg, stee pur sigur que un aca no i rivarà a teur fò de sto mé scritg. È-la mò qüesta una rason que taca? Mi per efet de ver amour, de stima, lauri e pensi in prima a i mee compatriotg a i mee terer; e dopo, se 'l me vança, a i forester ..


24 nov 2022

I numeri in lingua milanese e bergamasca

 Lengua milanesa

Vun / veuna, duu / dò, trii / trè, quatter, cinq, ses, sett, vott, nœuv, des, vundes, dodes, trèdes, quattordes, quindes, sèdes, dersett, desdott, desnœuv, vint, vintun, vintiduu, vintitrii, vintiquatter, ... trenta, trentun, trentaduu ... quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, vottanta, novanta (noanta), cent, centvun, dusent, tresent, quattercent, cinqcent, mila, mila e vun, mila e cent, desmila, centmila, milion, miliard

 Lengua bergamasca

Ù / euna, dou / dò, tri / trè, quatter, çiq (siq), ses, sett, ott, nœuv, des, undes / eundes, doudes, tredes, quattordes, quindes, sedes, dessett, desdott, desnœuv, vinte ('ìnte), vintù(n), vintedou ... novanta (noanta) ... çent (sent), dusent / deusent, .. méla, doumela, ... miliou, miliard

8 nov 2022

La cediglia ed il ce/ci

 Per il bergamasco, è già attestato l'utilizzo della cediglia per quelle parole che derivano da latino ce/ci e si leggono come se fosse una /s/.

 e.g. [der. civitas] MI cità / BG sità => çità

Perseguendo sempre questa linea di ragionamento, anche per il milanese è possibile concepirne un utilizzo. Il primo (raro), nei casi speculari al bergamasco. Il secondo nei casi in cui la ce/ci sia diventata un /sce-sci/.

e.g. (città di) Cesate => dial. Scesaa => possibile scrittura Çesaa (o Çesat / Çesad in grafia restituta)

--

Altro argomento invece, vediamo le possibili soluzioni alternative alla scrittura (secondo noi erronea) delle parole in "s'c o s-c" e "s'c s-g", ossia s'cèt, s'giaff e così via.

Nel Giovanni Capis troviamo la soluzione in -shc e -shg. Questa soluzione è la più logica secondo lo schema di scrittura classico (e italiano), laddove la lettera -h ci segnala sempre uno "stop". Per esempio la parola schiena ci indica di pronunciare la -c dura (ossia "stop! non unire -c con la -i).

Pertanto si avrebbe: shcèt, shgiaff, e così via.

Una soluzione alternativa (evviva l'ovvietà) è la seguente: scièt*, sgiaff

N.B. * scièt (o sciett) è la forma etimologicamente corretta (der. equivalente all'italiano "schietto") 

Questo modo in primis è speculare all'italiano (e.g. scentrare vs sceneggiatura), in secundis ci permette di fare quanto segue:

e.g. IT scena => MI scena (o scèna) ; IT schiena => MI scièna [BG schena]

Il problema di fondo è che dividere una parola (è questo di fatto) con un trattino, od apostrofo che sia, è un artificio esclusivamente "fonetico" e non ha nessun valenza dal punto di vista formale. Così come in italiano non si scrive "s-centrato" o "s'centrato", non si capisce perchè lo debba fare il lombardo con "s-centràt" o "s'centraa".

2 nov 2022

I Paes de la Provincia de Milan

I Paes de la Provincia de Milan


Milan

Nord Milan

Sest San Giovann, Cinisell e Balsom, Bress, Corman, Cusan, Paderna Dugnan

Nord-Ovest 

Novaa (Noaa), Baranzaa, Bollaa, Senagh, Ares, Garbagnaa, Scesaa (Cesaa), Soree, Per, Rò (Rhò), Lainaa, Settim, Cornaree, Pregnana, Vanzagh, Pojan

Sud-Ovest 

Cusagh, Trezzan (Trescian) sul Navili, Cesan Boscon, Corsich, Buccinasch, Assagh, Zìbid Sant Giacom, Binasch, Vernaa, Casaril, Rozzan, Basej, Laciarella, Òvera, La Piev, Locaa

Sud-Est 

San Donaa, San Giulian, Carpian, Meregnan, Cerr, Vizzoeu, San Zanon (Zenon), Colturan, Dresan, Peschera Borromee, Medija, Tribian, Pantijaa (Pantejaa), Paù, San Colomban al Lambor (Lamber)

Adda e Martesana 

Cològn,Vimodron, Pioltell, Cernusch, Carugaa, Roeudin, Settara, Vignaa, Cassina de Pecci, Bussor, Pessan con Bornagh, Gorgonzoeula, Melz, Liscaa, Pozzoeù (Pozzoeul), Bellinzagh (Billinzagh), Gessaa, Cambiagh, Basian, Masaa, Inzagh (Inzaa), Truccazzan, Cassan su l'Adda, Trescian Roeusa, Pozz d'Adda, Gresciagh (Gresciaa), Trezz su l'Adda, Vaver (Vavar) d'Adda

Alt Milanes 

[...]

Magentin e Biegrassin 

[...]

I Pais de la Provincia de Berghem

 I País de la Provincia de Berghem

Àl Brembana

Surisel, Potranga (Pout* de Ranga), Élla d'Almè, Sedrina, Zògn, Bracca, Algua, Còsta Serina, Cornalba, Serina, Oltra ‘l Còll, Dossena, San Pelegrì, San Gioann Bianch, Talegg, Édeseta, Ubial Clanezz, Brembilla, Blell, Gerousa, Camerada, Lenna, Piazza, Àlnigra, Mòj, Roncobell, Foundra, Branz, Carouna, Fòppol, Àlléf, San Simoù, Cassej, Œurniga, Àltorta, l’Oulem, Piazzœul, Piazzatorr, Mezzolt, Vrera (Avrera), Santa Brigida, Cus

 

*oltre manere de scriff:

Pont de Ranga o Po't de Ranga o Pót de Ranga o Pût de Ranga o Pôt de Ranga (Put de Ranga NO!)

  

La Divina Commedia in Bergamasch - Bortolo Belotti

 La Divina Commedia tradussida in Bergamasch del Bortolo Belotti.
 
Versiòu 'n Grafìa Classega Reformada

«De ché s’ va 'nd el pais di despiracc,
de ché s’ va eternament ind el doulour,
de ché s’ va in mezz al pòpol di dannacc.

Me m’ ha facc la gieustezia del Signour,
che teutt la poeul quando la 'oeul vergot,
col so pozz de sapienza e col so amour.

Al mond, prima de me, gh’era negott
Che nol feuss in eterno, e chi vé ché,
s’ i gh’ha speranze, i laghe zo ‘l fagòtt.»

19 ott 2022

VOCALI TURBATE: spiegazione dettagliata

Le vocali turbate lombarde sono categorizzabili in 7 gruppi:

  1. u (ù) aperta e breve: prima di doppia consonante in milanese / spesso œu in altre zone come il lecchese o pavese / spesso œu in bergamasco
  2. u nasale e breve: dopo consonante nasale n o m (sempre singole) in milanese / spesso œu in altre zone come il lecchese o pavese / in bergamasco cade la consonante nasale se in coda di parola (diventa tronca) e rimane u, altrimenti spesso œu
  3. u chiusa e lunga: prima di singola consonante milanese / diventa solo raramente œu in bergamasco
  4. œu (œù) aperta e breve: al singolare milanese tronco o uscente in singola consonante
  5. œu aperta e medio-lunga: nelle parole piane milanesi
  6. œu chiusa e breve: nel plurale milanese tronco o uscente in doppia consonante
  7. œu chiusa e lunga: nei monosillabili milanesi

Esempi:

  1. tutt, butter milanesi / tœutt, bœutter bergamaschi ("eu" facoltativo in alternativa ad "œu" in Grafia Classega Reformada: teutt, beutter)
  2. nissun, nissuna milanesi / nissù, nissœuna bergamaschi (oppure nisseuna in GCR)
  3. (a)vuu, unigh o unegh milanesi / ut, unegh o œunegh bergamaschi
  4. el fiœu, el gœubb milanesi / ol fiœul, ol gœubb bergamaschi ("œù" con accento facoltativo in GCR: el fiœù, el gœùbb)
  5. rœuda, vœuna o veuna milanesi / rœuda, œuna o euna bergamaschi
  6. i fiœu, i gœubb milanesi / i fiœuj, i gœubb bergamaschi
  7. i rœud milanese / i rœude bergamasco

Ulteriori indicazioni per la "u" in "oeu" bergamasca, ossia:

  1. La "u" diventa "oeu" sempre, o quasi sempre, quando esattamente?

    In sillaba chiusa (consonante finale) la u dovrebbe diventare oeu (o meglio "eu"). Esempio: tutt (sillaba -tut-) -> toeutt (teutt)
  2. La "u" rimane "u" sempre, o quasi sempre, quando esattamente?

    In sillaba aperta (vocale finale) la u dovrebbe rimanere u. Esempio: vuliva / ulìa (sillaba -u-)