2 apr 2021

Oh Mia Bella Madonina (con Audio)

Madonina del Giovann d'Anzi

(Milan, 1 Genar 1906 – Santa Margherita Ligur, 15 April 1974), musicista e composidor


A disen la canzon la nass a Napoli,

e certament g'hann minga tutt i tòrt.

Sorriento, Margellina, tutt i popoli

i avrann cantaa almen on milion de vòlt.

Mi speri che se offendarà nissun,

se parlom on cicin anca de nun.

 

Oh mia bella Madonina, che te brillet de lontan,

tutta dora e piscinnina, ti te dominet Milan.

Sotta tì se viv la vita,

se sta mai coi man in man.

Canten tucc “lontan de Napoli se mœur”,

Ma poeu vegnen chì a Milan.

 

Adess gh’è la canzon de Roma magica,

de Nina, er Cupolone e Rugantin.

Se sbatten ind el Tever, robba tragica.

Esageren me par on cicinin.

Speremm che vegna minga la mania,

de mettess a cantà: “Malano mia!”

 

Oh mia bella Madonina, che te brillet de lontan,

tutta dora e piscinina, ti te dominet Milan.

Sotta tì se viv la vita,

Se sta mai coi man in man.

Canten tucc “lontan de Napoli se mœur”,

ma poeu vegnen chì a Milan.


Sì, vegnii senza paura,

nun ve slongaremm la man.

Tutt el mond a l’è paes e semm d’accord,

ma Milan, l’è on gran Milan.

 

La Tosetta de Costa di Luff

La Tosetta de Costa di Luff

A Costa di Luff al gh'era zo euna tosetta de ses o sett agn che l'era malubidienta. La so mama la i hera provade teutte ma l'era come fa un bus en de l'aqua, al gh'era miga mezzo de fàla œubedé euna vœulta. La fava semper ol so intento, pieu i la comandava e pieu lee la trava en seu i spalle.

Euna sira la so mama, che la ne pudiva pieu de vosà invano, la l'ha ciapada e la l'ha cassada fò de cà.

La tosa l'è stada un poo fò de cà a ciamà, pò dopo, vedendo che al ga respondiva nigun e i ga verziva miga, l'è andada a dœurmé seul finil de la so stalla.

De nocc l'è rivà ol luff e ‘l l'ha maiada.

La mattina dopo, la so mama la và de fò a ciamàla, ma la trova nigun. La gira per teutta la contrada, la và en de stalla e en dei finil, ma la tosa la gh'è miga. Un poo pieu tarde euna femna che l'era stada en de val a per aqua, la riva fò de corsa e la ga dis a sta mama: "vœuress sbagliamm, ma vardii che la vosta tosa 'l gh'ha de vèla maiada ‘l luff, perché ent en de val al gh'è ent un brassin e euna gambina, teucc pien de sangh e po’ a’ un tochell de scossalin che 'l somèa chell de la vosta tosa".

La mama la passa ent despirada, inserna ai otre femne. La riva ent en de val e la ved proppe chell che la gh'era decc la so amisa.

Ol scossalin l'è proppe chell de la so tosa!

Ta laghe dé a te che pianz e orli che l'avrà facc sta povra mama, ma ormai l'era tarde.

Chesto al ga capita a chi che vœul mai
œubedé la so mama!

-- 

Referenssa co la traduzion in italià: La tusèta dè Costa di Lüf, Fustinoni

Terra de Berghem, del Bortolo Belotti

 Tèrra de Bèrghem, del Bortolo Belotti

Nassìt a Zò
gn, 26 Aost 1877, mòrt a Sonvìch, 24 Leuj 1944
Politegh, stòregh, gieuresta e poèta

Lesenda:
u = ü ; ou = u ; œu = eu = ö; j = i; ii = i; â = a ; h = muta ; ci+e = ce ; ç = s

Tèrra pieù bèlla

Tèrra de Bèrghem, co’ la tò çittà,
teutta cupole, torr e campanii,
che l’è comè 'n d’u sògn che’l par de 'edìi
quando s'vé per la strada de lontà;
col Sere e‘l Bremb, ch'i te traèrsa ‘l pià,
in mès al verd di câp comè doù fii,
e strade de per teutt, ere e fenii,
e ciese e paisocc de sà e de là;
Tèrra de Bèrghem, con chii tò valade,
do s'parla amò a la èggia per capìss,
e, veste, no i è pieù dœusmentegade*;
co’ la tò Presolana e‘l Còrno Stèlla
che‘l par ch'i pòrte‘l cœur in Paradis,
do' él mai che s'pœul troà tèrra pieù bèlla? 
 
Tèrra pieù granda

Tèrra de Bèrghem, che te pœu vantàss
de hì dacc col sangh anche l’ispirazioù
al Tirabosch, al Mai, al Mascheroù,
a Bernardo e pieù amò a Torquato Tass;
che in mès ai tò fiœui t’hè vest a nass
Palme, Cariani, Previtai, Moroù,
e pò, per nominà doma i campioù,
i famosi pittour de Careàss;
Tèrra de zét che sa mètt seù la pèll,
dal Colleoni, general perfètt,
al Nullo, ai quater Calvi, al Locadèll;
che te sé 'n del penser d’ògne persoùna
per hvì insegnàt i nòte al Donizètt;
do' él mai che s'pœul troà tèrra pieù boùna? 
 
Tèrra pieù cara

Tèrra de Bèrghem, tèrra di me vècc,
pader, mader e indré fina ai besàoi,
teucc quancc, del prim a l’eùltem, boù diàoi,
col sò onoùr per bandera e col sò tècc;
Tèrra de la me s'ciètta e di sò s'ciècc,
che darèss di masser e di ficiàoi,
per vedèi còrress dré intoùren ai tàoi,
bèi, bianch e ross e svèlcc come follècc;
Tèrra de amis, ch'i è 'ndacc a l’oter mond,
ma che s'i ciame col parlà del cœur,
me par amò de sent ch'i me respond;
e 'n do’ che, a bé conòssela, s'impara
che gh’è di fedeltà che mai nò i mœur,
do' él mai che s'pœul troà tèrra pieù cara?

*[sic. dösmentegade)