19 ago 2024

Liber de l'Esod

 Capitol trii

Mosè l’era dree a menà al pascol i pegor del sò cognad el Jeter, el sacerdott de Madiana. L’heva menaa tutt el ròsc dent in fond al desert quand che l’è rivaa al mont del Signor, l’Oreb.

El Signor el s’è faa vedè al Mosè come fiamma de foeugh; la vegneva foeura de on roved. El Mosè vedeva che el roved l’era ardent, ma el vegneva minga sbrusaa.

Alora el Mosè l’ha ditt: che vision comè, gh’hoo de andà a vedèll de visin quell roved chì, perchè el se sbrusa minga.

Quand che el Signor l’ha vist che el vegneva incontra, el l’ha ciamaa de dent al roved e el gh’ha ditt: Mosè, Mosè. E lu el gh’ha responduu: son chì.

L’ha ditt anmò: ven minga pu innanz e desliga i lacc di tò sandol, perchè el sit doe te stet l’è terra sacra.

-

In Scriver Lombard

Capitol tri

Mosè l'era dree a menar a'l pascol i pegore del so cognad el Ieter, el sacerdot de Madiana. L'heva menad tut el roç dent in fond a'l desert quand qe l'è rivad a'l mont del Signor, l'Oreb.


El Signor al s'è fait veder al Mosè come fiama de fœg; la vegneva fœra de un roved. El Mosè vedeva qe el roved l'era ardent, ma al vegneva minga sbruxad.

Allora el Mosè l'ha diit: qe vision comè, g'hoo de veder-l de vixin quell roved qì, perqè al se sbruxa miga.

Quand qe el Signor l'ha vist qe el vegneva incontra, al l'ha ciamad de dent a'l roved e al g'ha diit: Mosè, Mosè. E lu al g'ha respondud: son qì.

L'ha diit anc'mò: ven miga plu inanz e desliga i lacc di to sandol, perqè el sit dove te steet l'è terra sacra.

18 lug 2024

La pronuncia della lettera O (ò, o)

 La pronuncia della lettera O (ò, o)

Bergamasco:

O CHIUSA (CORTA): la torr, ol besavol, i diavoi /o/
O MOLTO CHIUSA (LUNGA o NASALE): pescador, cannon, delbon /u/

Ò APERTA (LUNGA): pòrta, còren /o/
Ò MOLTO APERTA (CORTA): Zògn, conòss /ò/

Milanese:

O CHIUSA (CORTA): la torr, el besavol, i diavol /u/
O MOLTO CHIUSA (LUNGA o NASALE): pescador, cannon, debon /u: o u nasale/

Ò APERTA (LUNGA) pòrta, còrna /ò:/
Ò MOLTO APERTA (CORTA):  Zògn, conòss /ò/

 

Come riconoscerle?

La O è LUNGA se tonica (cioè se vi cade l'accento) seguita da una consonante singola.
La O è CORTA se non è tonica, o se seguita da doppia consonante.

Idem per la Ò.

Torr => doppia consonante = corta
Besàvol => non è tonica (l'accento è sulla A) = corta
Pescador => è tonica con singola consonante = lunga
Zògn => è tonica con doppia consonante = corta
Pòrta => è tonica con "consonante lunga" = lunga

Ci sono eccezioni?

Sì.

Quali sono?

Per esempio "mi son" (me so) dovrebbe leggersi secondo questa logica "me su" invece si legge "me so" in bergamasco.

Quali sono le "consonanti lunghe"?

Sono la L e soprattutto la R, ma anche la G. Con poche eccezioni, questi rendono sempre lunga la vocale precedente se tonica (anche in caso di gruppo consonantico, nonostante due consonanti, la R+cons., con la vocale precedente tonica tende a rimanere lunga). Quando si ha la consonante nasale, anch'essa si comporta in maniera simile. Per il milanese si ha vocale nasale, per il bergamasco si ha vocale chiusa senza nasale. Quando in coda di parola ci sono anche i fenomeni di elisione. Anche qui conta se la vocale è tonica o meno.

Vedi: fioeul (bergamo) > fioeu (milano)

Vedi: cort [cort BG / c/u/rt MI]

Vedi: perrucchee / perrucchér [MI, BG]

Vedi: mi son / me so

Vedi: lu 'l ven / lu 'l vé

Vedi: bon / boù

Vedi: àsen / àsen [<en> non è tonico]


Una nota sul milanese classico vs rustico/gallo-italico generico: ONA vs ONNA

  Se dis persona o personna?

In milanes gh'è dò possibilitaa:

Persona (persuna)

Personna (persòna)

La primma l'è la forma generega, rustega, e de utilizzi in tutt l'ambit lombard-padan. Se dis inscì a Berghem, Turin, etc.

La segonda inveci l'è la manera de parlà civil/classega/colta de Milan.

In bergamasch al saress semper:

la persouna, i persoune (e NON i persòne)

A's ved in manera anmò piu marcada quand vardom di paroll tronch:

l'è bon / l'è bou

l'è bonna / l'è bouna

Comè a's poeul unificaa quij dò form ind ona forma "polinomega"?
La SL e la NOL, ma anca i alter fann inscì:

bon, bona

Ma gh'è ona manera piu razional de fàll, segond el Belloves inscì:

bon, bonna

Indovè che -on- in bergamasch al ven semper /u/ de pronuncia, e donca bonna l'è de leg:

bon [bu], bon-na [bu-na]

In milanes, inscambi, la doppia -n voeul dì che la -n- l'è dental:

bon [bõ], bo-nna [bò-na]

2 lug 2024

Ortografia della Lingua Milanese, detta Insubre o Lombardo Occidentale

 PRONUNCIA DELLA LINGUA MILANESE, DETTA ANCHE LOMBARDA OCCIDENTALE O INSUBRE SECONDO L'ORTOGRAFIA CLASSEGA REFORMADA DEL BELLOVESO

LE VOCALI

1.        LETTERA A

a.        A aperta corta: matt, matta, ball, pann (modern): lana, Papa, (arc.): lanna, Pappa

b.        A nasale: magnan, pan

c.        A chiusa corta: matta, lunna

d.        A chiusa (lunga): didaa, pal, pas

2.        LETTERA E

a.        E chiusa nasale: almen

b.        E chiusa: seda, védela, buttéla

c.        E chiusa lunga: ver, pel, andeghee, verz, milanes

d.        E aperta nasale: manichèn

e.        E aperta: tèrra, sella, vedè

f.         E aperta lunga: bèe, vers, guelf, (modern): cadèna, scèna, (arc.): cadenna, scenna

3.        LETTERA I

a.        I nasale: quattrin, fin

b.        I corta: finì, picchela, fitt

c.        I lunga: finii, tobis, partid, fil, tir

4.        LETTERA O:

a.        chiusa nasale: secession

b.        chiusa corta: tosa

c.        chiusa lunga: resgiô, vos, nevod, or

d.        aperta corta: sgiamò, bott, coll,

e.        aperta lunga: òr, ciòd, dòra, sfròs, mòra 

5.        DIGRAFI VO e OV:

a.        O chiusa lunga: vora, lavor, cova

6.        DIGRAFO OU (etimo >U)

a.        [u] chiusa corta: pouccià, boutt, ouffici

b.        [u] chiusa lunga: ouna 

7.        TRIGRAFO OEU

a.        [Œ] corta: el goeùbb, el pioeùcc, toeùghela, voeùrela, (modern): el fioeù, el fasoeù

b.        [Œ] lunga: foeùra, roeùda, (arc.): el fioeu, el fasoeu

c.        [Ø] corta: i goeubb, i pioeucc, (modern): i fioeu, i fasoeu, (arc.): i fioeuj, i fasoeuj

d.        [Ø] lunga: i roeud, i soeul, i roeus

8.        LETTERA U

a.        U nasale: nissun

b.        U corta: buttela, tutt

c.        U lunga: bevuu, lus, bevud, mur

9.        DIGRAFO EU (etimo >U)

a.        [Œ] corta: beucc, (dial.): teutt

b.        [Œ] lunga: veuna

1 lug 2024

Luca, 19:38


Linguaggio Milanese


"Beneditt el Rè, che 'l ven ind el nòmm del Signor, pas in ciel, e glòria ind i pussee alt di ciel !"

 

Linguaggio Bergamasco


 "Beneditt ol Rè, che 'l vé ind ol nom del Signôr, pas in çiel, e glòria ind i pieu olt di çiei !"

Linguaggio Parmigiano

  "Benditt al Rè, ch' a ven int al nòmm dal Sgnor, päsa in ciel, e glòria int ai pu ält di ciel!"


Ringraziamo Stefano per l'aiuto con il Parmigiano. 

21 apr 2024

Norme ortografiche de Xonta

 Son dree a lesg la presentazion de chesta noeuva ortografia del Michael Dallera.

La s'poeul troeuvà al link chì: https://linktr.ee/Xonta

Gh'è di robb interessant, se per ningun alter reson che l'è pienna de dettaj interessant.

Gh'è ona quai robba inaccetabil per nun, perchè mossa de la voeuja de desligà el lombard de l'italian, ma quej robb chì semm abituaa a troeuvai in quasi tucc i lavorà de chell tipo chì.

Gh'è tanti robb però che poeunn vess util. L'è on istudi ben faa. Brao a l'autor.

29 feb 2024

Dal panettiere

 Andiamo dal panettiere. El prestinee(r), o fornee(r)

Il pane lo chiamiamo: el pan (pà)

La focaccia la chiamiamo: la schisciada (schissada), la fogazza (fogassa), o la chizzoeula (chissoeula)

Le acciughe le chiamiamo: la ancioa, i anciov / ancioe