30 ago 2024

Le Leggi Fondamentali della Stupidità Umana del Professor Cipolla

  Articol scrivid in grafea Scriver Lombard, dialet bergamasc

I lej fondamentai del Cipolla in sœ la stœpedetaa umana i sa trœva a l’interen del liber (“Aleger ma gna' trop”) qe ol Carlo Cipolla l’ha scrivid ind ol 1976; i è i seguente:

1.      Prima lej fondamentala: “semper e senza pudir evitar-l, noter tœts a’m sotastima ol nœmer de persone stœpede in circolazion.”

2.      Segonda lej fondamentala: “la probabeletaa qe una persona la sies stœpeda l’è independent de qualsies oltra carateristega de qella persona lé.”

3.      Terza lej fondamentala: “una persona stœpeda l’è causa de dagn a una persona o a un grœp de persone senza ind ol contemp portar-s a cà vantaj vergun per lu medem o adritura al ga porta a perdir vergota.”

4.      Quarta lej fondamentala: “I persone mìa stœpede i sotastima semper ol potenzial qe i g'ha i persone stœpede de portar rœvina. E a’m dix de plœ, i mìa stœpeds i desmentega tœts i dé qe ind un moment o sit qualsies, e ind una qualsies situazion, meter-s a tratar o associar-s con dei persone stœpede al se demostraraa, in manera infallibel, un error de qei costos.”

5.      Quinta lej fondamentala: “la persona stœpeda è-la ol tipo de persona plœ pericolosa qe ga sies.”

20 ago 2024

Pater Noster

 Ol Pader nost / El Pader noster

Pader nost, che ta sé in ciel,
Che ol tò nom sies santificàt,
Che ol tò regn al vegne,
Che la tò volontà sia facia in terra come in ciel.
Daga incœu ol nost pá de teucc i dé.
Perdouna noter i nos'c debec,
Come po à noter gh'i perdouna ai nos'c debitour.
E laga mìa borlà in tentazioù
Ma libera del mal.

Issé al sies.


Pader noster, che te see in ciel,
Che el to nomm sia santificaa,
Che el to regn al vegna,
Che la to volontaa sia fada in terra come in ciel.
Dan incœu el noster pan de tucc i dì.
Perdonna nun i noster debit,
Come anca nun ie perdonnem ai noster debitor.
E lassem minga borlà in tentazion.
Ma liberem del maa.

Inscì el sia.


-

In Scriver Lombard

Ol Pader nost / El Pader noster

Pader nost, qe ta see in ciel, 
Qe ol to nom sies santificad, 
Qe ol to regn al vegne, 
Qe la to volontà sia faita in terra come in ciel. 
Da-ga incœ ol nost pan de tœts i dé. 
Perdona noter i nosts debets, 
Come po anc’ noter g'i perdona ai nosts debitor. 
E laga miga borlar in tentazion
Ma libera del mal. 

Insé al sies. 


Pader noster, qe te see in ciel, 
Qe el to nom sia santificad, 
Qe el to regn al vegna, 
Qe la to volontaa sia fada in terra come in ciel. 
Da-n incœ el noster pan de tuts i dì. 
Perdona nun i noster debits, 
Come anca nun ie perdonem ai noster debitor. 
E lassem minga borlar in tentazion. 
Ma liberem del mal. 

Insì al sia.

19 ago 2024

Liber de l'Esod

 Capitol trii

Mosè l’era dree a menà al pascol i pegor del sò cognad el Jeter, el sacerdott de Madiana. L’heva menaa tutt el ròsc dent in fond al desert quand che l’è rivaa al mont del Signor, l’Oreb.

El Signor el s’è faa vedè al Mosè come fiamma de foeugh; la vegneva foeura de on roved. El Mosè vedeva che el roved l’era ardent, ma el vegneva minga sbrusaa.

Alora el Mosè l’ha ditt: che vision comè, gh’hoo de andà a vedèll de visin quell roved chì, perchè el se sbrusa minga.

Quand che el Signor l’ha vist che el vegneva incontra, el l’ha ciamaa de dent al roved e el gh’ha ditt: Mosè, Mosè. E lu el gh’ha responduu: son chì.

L’ha ditt anmò: ven minga pu innanz e desliga i lacc di tò sandol, perchè el sit doe te stet l’è terra sacra.

-

In Scriver Lombard

Capitol tri

Mosè l'era dree a menar a'l pascol i pegore del so cognad el Ieter, el sacerdot de Madiana. L'heva menad tut el roç dent in fond a'l desert quand qe l'è rivad a'l mont del Signor, l'Oreb.


El Signor al s'è fait veder al Mosè come fiama de fœg; la vegneva fœra de un roved. El Mosè vedeva qe el roved l'era ardent, ma al vegneva minga sbruxad.

Allora el Mosè l'ha diit: qe vision comè, g'hoo de veder-l de vixin quell roved qì, perqè al se sbruxa miga.

Quand qe el Signor l'ha vist qe el vegneva incontra, al l'ha ciamad de dent a'l roved e al g'ha diit: Mosè, Mosè. E lu al g'ha respondud: son qì.

L'ha diit anc'mò: ven miga plu inanz e desliga i lacc di to sandol, perqè el sit dove te steet l'è terra sacra.

18 lug 2024

La pronuncia della lettera O (ò, o)

 La pronuncia della lettera O (ò, o)

Bergamasco:

O CHIUSA (CORTA): la torr, ol besavol, i diavoi /o/
O MOLTO CHIUSA (LUNGA o NASALE): pescador, cannon, delbon /u/

Ò APERTA (LUNGA): pòrta, còren /o/
Ò MOLTO APERTA (CORTA): Zògn, conòss /ò/

Milanese:

O CHIUSA (CORTA): la torr, el besavol, i diavol /u/
O MOLTO CHIUSA (LUNGA o NASALE): pescador, cannon, debon /u: o u nasale/

Ò APERTA (LUNGA) pòrta, còrna /ò:/
Ò MOLTO APERTA (CORTA):  Zògn, conòss /ò/

 

Come riconoscerle?

La O è LUNGA se tonica (cioè se vi cade l'accento) seguita da una consonante singola.
La O è CORTA se non è tonica, o se seguita da doppia consonante.

Idem per la Ò.

Torr => doppia consonante = corta
Besàvol => non è tonica (l'accento è sulla A) = corta
Pescador => è tonica con singola consonante = lunga
Zògn => è tonica con doppia consonante = corta
Pòrta => è tonica con "consonante lunga" = lunga

Ci sono eccezioni?

Sì.

Quali sono?

Per esempio "mi son" (me so) dovrebbe leggersi secondo questa logica "me su" invece si legge "me so" in bergamasco.

Quali sono le "consonanti lunghe"?

Sono la L e soprattutto la R, ma anche la G. Con poche eccezioni, questi rendono sempre lunga la vocale precedente se tonica (anche in caso di gruppo consonantico, nonostante due consonanti, la R+cons., con la vocale precedente tonica tende a rimanere lunga). Quando si ha la consonante nasale, anch'essa si comporta in maniera simile. Per il milanese si ha vocale nasale, per il bergamasco si ha vocale chiusa senza nasale. Quando in coda di parola ci sono anche i fenomeni di elisione. Anche qui conta se la vocale è tonica o meno.

Vedi: fioeul (bergamo) > fioeu (milano)

Vedi: cort [cort BG / c/u/rt MI]

Vedi: perrucchee / perrucchér [MI, BG]

Vedi: mi son / me so

Vedi: lu 'l ven / lu 'l vé

Vedi: bon / boù

Vedi: àsen / àsen [<en> non è tonico]


Una nota sul milanese classico vs rustico/gallo-italico generico: ONA vs ONNA

  Se dis persona o personna?

In milanes gh'è dò possibilitaa:

Persona (persuna)

Personna (persòna)

La primma l'è la forma generega, rustega, e de utilizzi in tutt l'ambit lombard-padan. Se dis inscì a Berghem, Turin, etc.

La segonda inveci l'è la manera de parlà civil/classega/colta de Milan.

In bergamasch al saress semper:

la persouna, i persoune (e NON i persòne)

A's ved in manera anmò piu marcada quand vardom di paroll tronch:

l'è bon / l'è bou

l'è bonna / l'è bouna

Comè a's poeul unificaa quij dò form ind ona forma "polinomega"?
La SL e la NOL, ma anca i alter fann inscì:

bon, bona

Ma gh'è ona manera piu razional de fàll, segond el Belloves inscì:

bon, bonna

Indovè che -on- in bergamasch al ven semper /u/ de pronuncia, e donca bonna l'è de leg:

bon [bu], bon-na [bu-na]

In milanes, inscambi, la doppia -n voeul dì che la -n- l'è dental:

bon [bõ], bo-nna [bò-na]

2 lug 2024

Ortografia della Lingua Milanese, detta Insubre o Lombardo Occidentale

 PRONUNCIA DELLA LINGUA MILANESE, DETTA ANCHE LOMBARDA OCCIDENTALE O INSUBRE SECONDO L'ORTOGRAFIA CLASSEGA REFORMADA DEL BELLOVESO

LE VOCALI

1.        LETTERA A

a.        A aperta corta: matt, matta, ball, pann (modern): lana, Papa, (arc.): lanna, Pappa

b.        A nasale: magnan, pan

c.        A chiusa corta: matta, lunna

d.        A chiusa (lunga): didaa, pal, pas

2.        LETTERA E

a.        E chiusa nasale: almen

b.        E chiusa: seda, védela, buttéla

c.        E chiusa lunga: ver, pel, andeghee, verz, milanes

d.        E aperta nasale: manichèn

e.        E aperta: tèrra, sella, vedè

f.         E aperta lunga: bèe, vers, guelf, (modern): cadèna, scèna, (arc.): cadenna, scenna

3.        LETTERA I

a.        I nasale: quattrin, fin

b.        I corta: finì, picchela, fitt

c.        I lunga: finii, tobis, partid, fil, tir

4.        LETTERA O:

a.        chiusa nasale: secession

b.        chiusa corta: tosa

c.        chiusa lunga: resgiô, vos, nevod, or

d.        aperta corta: sgiamò, bott, coll,

e.        aperta lunga: òr, ciòd, dòra, sfròs, mòra 

5.        DIGRAFI VO e OV:

a.        O chiusa lunga: vora, lavor, cova

6.        DIGRAFO OU (etimo >U)

a.        [u] chiusa corta: pouccià, boutt, ouffici

b.        [u] chiusa lunga: ouna 

7.        TRIGRAFO OEU

a.        [Œ] corta: el goeùbb, el pioeùcc, toeùghela, voeùrela, (modern): el fioeù, el fasoeù

b.        [Œ] lunga: foeùra, roeùda, (arc.): el fioeu, el fasoeu

c.        [Ø] corta: i goeubb, i pioeucc, (modern): i fioeu, i fasoeu, (arc.): i fioeuj, i fasoeuj

d.        [Ø] lunga: i roeud, i soeul, i roeus

8.        LETTERA U

a.        U nasale: nissun

b.        U corta: buttela, tutt

c.        U lunga: bevuu, lus, bevud, mur

9.        DIGRAFO EU (etimo >U)

a.        [Œ] corta: beucc, (dial.): teutt

b.        [Œ] lunga: veuna

1 lug 2024

Luca, 19:38


Linguaggio Milanese


"Beneditt el Rè, che 'l ven ind el nòmm del Signor, pas in ciel, e glòria ind i pussee alt di ciel !"

 

Linguaggio Bergamasco


 "Beneditt ol Rè, che 'l vé ind ol nom del Signôr, pas in çiel, e glòria ind i pieu olt di çiei !"

Linguaggio Parmigiano

  "Benditt al Rè, ch' a ven int al nòmm dal Sgnor, päsa in ciel, e glòria int ai pu ält di ciel!"


Ringraziamo Stefano per l'aiuto con il Parmigiano.